Delictes Econòmics Més Comuns a Espanya
Introducció: Quins són els delictes econòmics més comuns a Espanya?
Els delictes econòmics són dels més habituals que solen donar-se en la pràctica diària. Aquests delictes es regulen en el Títol XIII del Codi Penal sota l’epígraf “Delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic”, i, entre ells, destaquen el furt, el robatori, l’estafa, l’apropiació indeguda, blanqueig de capitals i els delictes fiscals, entre altres.
Tots els delictes econòmics tenen com a elements comuns: la intencionalitat, és a dir, la voluntat expressa per a cometre’ls, el lucre, que es refereix al benefici il·lícit en detriment d’altres persones i l’engany.
A més, després de la reforma del Codi Penal produïda per la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, no sols poden ser responsables les persones físiques, sinó que també poden ser-ho les empreses o persones jurídiques.
Furt i Robatori
El furt és prendre amb ànim de lucre les coses mobles alienes sense la voluntat del seu amo. Aquesta conducta comporta pena de presó si el sostret excedeix de 400 €, o, si no excedeix de multa. La pena de presó varia segons la naturalesa del ben furtat o les circumstàncies de la víctima, les conseqüències del fet o la forma en què s’hagi dut a terme el delicte.
El furt es regula en els articles 234 a 236 del Codi Penal.
Quant al robatori, el comet qui, amb ànim de lucre, s’apodera de les coses mobles alienes emprant força en les coses per a accedir o abandonar el lloc on aquestes es troben o violència o intimidació en les persones, sigui en cometre el delicte, per a protegir la fugida, o sobre els quals acudissin en auxili de la víctima o que li perseguissin.
Com pot observar-se la diferència entre el furt i el robatori, és que aquest últim requereix la presència de força en les coses i/o violència o intimidació sobre les persones.
El robatori es regula en els articles 237 a 242 del Codi Penal, i la pena de presó variarà segons el mitjà emprat per a dur a terme el delicte, o si s’ha produït a casa habitada o si s’han usat armes o altres instruments perillosos.
Estafes
El delicte d’estafa consisteix a obtenir un benefici a través de l’engany a altres persones, induint-les a dur a terme uns certs actes que comporten un perjudici per al seu patrimoni o d’un tercer.
El delicte d’estafa es regula en els articles 248 a 251 bis del Codi Penal.
També s’entén que cometen estafa:
a) Els que, amb ànim de lucre i valent-se d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant, aconsegueixin una transferència no consentida de qualsevol actiu patrimonial en perjudici d’un altre.
b) Els que fabriquessin, introduïssin, posseïssin o facilitessin programes informàtics específicament destinats a la comissió de les estafes previstes en aquest article.
c) Els que utilitzant targetes de crèdit o dèbit, o xecs de viatge, o els dades que consten en qualsevol d’ells, realitzin operacions de qualsevol classe en perjudici del seu titular o d’un tercer.
Si el valor de l’estafat no supera els 400 €, la pena serà de multa. En cas de superar-ho, s’imposarà una pena de presó, sent la mínima de 6 mesos i podent arribar a 6 anys i multa. La pena de presó a imposar variarà segons el valor del defraudat, el perjudici econòmic causat al perjudicat, els mitjans emprats i les circumstàncies de la víctima.
L’article 251 bis regula les penes a imposar a les persones jurídiques responsables d’aquest delicte.
Apropiació indeguda
El delicte d’apropiació indeguda es comet quan una persona s’ensenyoreix d’una cosa que li ha estat confiada malgrat tenir l’obligació de retornar-la, causant un perjudici patrimonial al seu legítim propietari. Existeixen dues maneres de cometre aquest delicte:- Quan una persona deixa alguna cosa a una altra persona (objecte, diners, etc…), i aquesta es nega a retornar-ho malgrat tenir l’obligació de fer-ho.
- Mateix caso que l’anterior però en aquest últim la persona que té l’obligació de retornar l’objecte, diners o una altra cosa que li van deixar digui que mai ho ha rebut.
Necessita un advocat Penalista?
Blanqueig de capitals
El blanqueig de capitals es tracta d’un delicte contra el patrimoni i l’ordre socioeconòmic que consisteix a realitzar unes certes actuacions amb l’objectiu d’incorporar al trànsit econòmic legal determinats béns que procedeixen d’accions il·legals.
Es troba regulat en els articles 298 a 304 del Codi Penal.
La seva finalitat és donar una aparença de legalitat a un ben obtingut il·legalment, permetent l’ús i gaudi d’aquest. Es tracta del que comunament es diu “rentada de diners”, i pretén esborrar els rastres de la procedència il·lícita d’una quantitat de diners o un bé.
El Codi Penal imposa majors penes quan els béns procedeixen de determinats delictes, com són el tràfic de drogues, els delictes contra l’ordenació del territori i l’urbanisme, el suborn, el tràfic d’influències, la malversació, els fraus i exaccions il·legals i les negociacions i activitats prohibides als funcionaris.
Delictes Fiscals
Els delictes fiscals són delictes econòmics que persegueixen defraudar a la Hisenda Pública i a la Seguretat Social. La principal conseqüència d’aquest engany, per acció o omissió, és un mal patrimonial en les arques públiques.
Així doncs, les conductes que castiga el delicte fiscal són les següents:
- L’elusió de pagaments de tributs, impostos, taxes o contribucions especials.
- Les devolucions indegudes.
- El gaudi de beneficis fiscals indeguts.
No obstant això, ha de tenir-se present que només es considerarà delicte quan la quantia defraudada superi els 120.000 €.
Els delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social es regulen en els articles 305 a 310 bis. Es regulen diferents penes i tipus agreujats o atenuats segons la quantia defraudada o les diferents circumstàncies del delicte, així com també es regulen les diferents penes per a les persones jurídiques que resultin responsables d’aquest delicte.
Aquests són només una petita mostra d’alguns dels delictes econòmics que es regulen en el nostre Codi Penal. En el cas que pogués estar afectat per qualsevol delicte no dubti a contactar amb nosaltres.
