Delictes contra l'honor

Introducció: Què són els delictes contra l’honor?

L’art. 20 de la Constitució Espanyola reconeix els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions, i a comunicar o rebre lliurement informació veraç.

Tals drets, conforme l’art. 20.4 de la Constitució, no són il·limitats, i entre els seus límits estan els arts. 205 a 216 del Codi Penal, en els quals es regulen els delictes contra l’honor, les calúmnies i les injúries, on es castiga a qui s’excedeix en manifestar els seus judicis sobre les altres persones.

L’honor com a dret fonamental

És necessari destacar que el dret a l’honor té naturalesa de dret fonamental, perquè es regula en l’art. 18.1 de la Constitució, i es protegeix, a més de per la pròpia Constitució i el Codi Penal, per la Llei orgànica 1/1982, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

L’essència de l’honor és la dignitat de la persona, i això és el que es protegeix amb els delictes contra l’honor, calúmnies i injúries, regulats en el Títol XI del Llibre II del Codi Penal, que comprèn els articles 205 al 216.

Amb aquests delictes contra l’honor es protegeix un dret, el dret a l’honor, si bé es retalla un altre, el dret a la llibertat d’expressió i de comunicació. Tots dos drets fonamentals solen entrar en conflicte.

Delitos contra el honor

Delictes contra l’honor: la calúmnia

El delicte de calúmnia consisteix a imputar a un altre la comissió d’un delicte, sabent que no l’ha comès o sense cerciorar-se mínimament que sí l’ha comès.

Com a part dels delictes contra l’honor, se regula en els *arts. 205 a 207. L’art. 206 recull una modalitat agreujada si la calúmnia es propaga mitjançant publicitat. 

L’art. 207 disposa la possibilitat de quedar exempt de pena si es prova la certesa del fet delictiu que hagués imputat.

Delitos contra el honor

Es calumnia la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad.

Les calúmnies seran castigades amb les penes de presó de sis mesos a dos anys o multa de dotze a 24 mesos, si es propaguessin amb publicitat i, en un altre cas, amb multa de sis a 12 mesos.

L'acusat per delicte de calúmnia quedarà exempt de tota pena provant el fet criminal que hagués imputat.

Necessita un advocat Penal?

Contacti avui mateix amb Adrian Vidal Batiste.
Estudiarem el seu cas en particular i li oferirem l’ajuda que vostè requereix.

Delictes contra l’honor: la injúria

La injúria és l’acció, l’expressió o la imputació d’un fet (no constitutiu de delicte) que lesionen la dignitat d’una altra persona.

Es regula en els *arts. 208 a 210. L’art. 209 recull una modalitat agreujada si la injúria es propaga mitjançant publicitat. 

L’art. 210 disposa la possibilitat de quedar exempt de pena si es prova la certesa del fet que hagués imputat quan es dirigeixi contra un funcionari públic, per fets relatius a l’exercici del seu càrrec o referit a la comissió d’infraccions administratives.

Delitos contra el honor

És injúria l'acció o expressió que lesionen la dignitat d'una altra persona, menyscabant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació. Solament seran constitutives de delicte les injúries que, per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, siguin tingudes en el concepte públic per greus, sense perjudici del que es disposa en l'apartat 4 de l'article 173. Les injúries que consisteixin en la imputació de fets no es consideraran greus, excepte quan s'hagin dut a terme amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat.

Les injúries greus fetes amb publicitat es castigaran amb la pena de multa de sis a catorze mesos i, en un altre cas, amb la de tres a set mesos.

L'acusat d'injúria quedarà exempt de responsabilitat provant la veritat de les imputacions quan aquestes es dirigeixin contra funcionaris públics sobre fets concernents a l'exercici dels seus càrrecs o referits a la comissió d'infraccions administratives.

Injúries lleus i greus

Pel que només seran punibles les injúries que es considerin greus. Les injúries lleus i les vexacions injustes van passar a ser un delicte lleu amb la reforma del Codi Penal de 2015, però només les que es refereixen a les persones de l’article  173.2 (cònjuge, parella, ascendents, germans, menors, persones amb discapacitat, …). La resta d’injúries lleus no són penalment punibles per considerar-se ofenses de caràcter privat, encara que podrà exigir-se la seva reparació a través de la via civil o mitjançant actes de conciliació. El seu contingut ha de ser objectiva i greument ofensiu. Per a la seva comissió s’exigeix dol i l’ànim de menysprear, deshonrar o desacreditar al subjecte passiu.

Disposicions comunes a aquests delictes contra l’honor

De l’art. 211 al 216 del Codi Penal, es regulen diversos aspectes comuns als delictes de calúmnies i injúries.

La calúmnia i la injúria seran considerades fetes amb publicitat quan es propaguin per mitjà de la impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant.

En els casos als quals es refereix l'article anterior, serà responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s'hagi propagat la calúmnia o injúria.

Si la calúmnia o injúria fossin comeses mitjançant preu, recompensa o promesa, els Tribunals imposaran, a més de les penes assenyalades per als delictes de què es tracti, la d'inhabilitació especial prevista en els articles 42 o 45 del present Codi (professió o càrrec públic, dret de sufragi passiu), per temps de sis mesos a dos anys.

Si l'acusat de calúmnia o injúria reconegués davant l'autoritat judicial la falsedat o falta de certesa de les imputacions i es retractés d'elles, el Jutge o Tribunal imposarà la pena immediatament inferior en grau i podrà deixar d'imposar la pena d'inhabilitació que estableix l'article anterior. El Jutge o tribunal davant qui es produís el reconeixement ordenarà que es lliuri testimoniatge de retractació a l'ofès i, si aquest ho sol·licita, ordenarà la seva publicació en el mateix mitjà en què es va abocar la calúmnia o injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la seva difusió i dins del termini que assenyali el Jutge o Tribunal sentenciador.

1. Ningú serà penat per calúmnia o injúria sinó en virtut de querella de la persona ofesa pel delicte o del seu representant legal. Es procedirà d'ofici quan l'ofensa es dirigeixi contra funcionari públic, autoritat o agent de la mateixa sobre fets concernents a l'exercici dels seus càrrecs. 2. Ningú podrà deduir acció de calúmnia o injúria abocades en judici sense prèvia llicència del Jutge o Tribunal que d'ell conegués o hagués conegut. 3. El perdó de la persona ofesa extingeix l'acció penal, sense perjudici del que es disposa en l'article 130.1.5è, paràgraf segon d'aquest Codi.

La calúmnia i la injúria es reputarán fetes amb publicitat quan es propaguin per mitjà de la impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant.

Per a la persecució d’aquests delictes contra l’honor és necessària la querella per part de l’ofès, si bé, prèviament, haurà de celebrar-se necessàriament un acte de conciliació amb el querellat, o almenys haver-lo intentat sense efecte. Del que haurà d’aportar-se el corresponent certificat. Tal com es disposa en l’art. 804 de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

Contacte'ns

680 998 237

Horari de  9:00 – 19:00 hs.

HORARIO DE VERANO: Del 5 al 23 de agosto el despacho permanecerá cerrado.
Del 26 al 31 de agosto abriremos solamente por la mañana.
HORARI D’ESTIU: Del 5 al 23 d’agost el despatx romandrà tancat.
Del 26 de juliol al 31 d’agost obrirem només al matí.