Assetjament Laboral
Què és l’assetjament laboral?
L’assetjament laboral, també anomenat assetjament psicològic, ha estat definit en l’àmbit del treball com aquelles situacions de fustigació a un treballador enfront del qual es desenvolupen actituds de violència psicològica de forma prolongada, i que condueixen al seu estranyament social en el marc laboral, li causen alteracions psicosomàtiques d’ansietat i a vegades aconsegueixen l’abandó del treballador de l’ocupació al no poder suportar l’estrès al qual es troba sotmès. (Així ho defineixen, entre altres, la Sentència 146/2011 de 19 de gener, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala social).
L’assetjament pot tenir per subjecte actiu tant a companys de treball (“assetjament psicològic” horitzontal) com al personal directiu (“bossing”), el que fins i tot pot ser subjecte passiu (“assetjament psicològic” vertical); encara que, sens dubte, el més característic i usual és el que part d’una relació asimètrica de poder.
Seguint el criteri de la Notes Tècniques Preventives 476 i 854 de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, que classifica algunes conductes d’assetjament psicològic per factors, aquests atacs es poden classificar de la següent manera:
Neteja
Atacs a la víctima amb mesures organitzacionals
• El superior restringeix a la persona les possibilitats de parlar
• Canviar la ubicació d’una persona separant-li dels seus companys
• Prohibir als companys que parlin a una persona determinada
• Obligar a algú a executar tasques en contra de la seva consciència
• Jutjar l’acompliment d’una persona de manera ofensiva
• Qüestionar les decisions d’una persona
• No assignar tasques a una persona
• Assignar tasques sense sentit
• Assignar a una persona tasques molt per sota de les seves capacitats
• Assignar tasques degradants
Neteja
Atacs a les relacions de la víctima amb aïllament social
• Restringir als companys la possibilitat de parlar amb una persona
• Refusar la comunicació amb una persona a través de mirades i gestos
• Refusar la comunicació amb una persona a través de no comunicar-se directament amb ella
• No dirigir la paraula a una persona
• Tractar a una persona com si no existís
Atacs a la vida privada de la víctima
• Crítiques permanents a la vida privada d’una persona
• Terror telefònic
• Fer semblar estúpida a una persona
• Donar a entendre que una persona té problemes psicològics
• Mofar-se de les discapacitats d’una persona
• Imitar els gestos, veus… d’una persona
• Mofar-se de la vida privada d’una persona
Necessita un advocat Laboral?
Contacti avui mateix amb Adrian Vidal Batiste.
Estudiarem el seu cas en particular i li oferirem l’ajuda que vostè requereix.
Violència física
• Ofertes sexuals, violència sexual
• Amenaces de violència física
• Ús de violència menor
• Maltractament físic
Atacs a les actituds de la víctima
• Atacs a les actituds i creences polítiques
• Atacs a les actituds i creences religioses
• Mofar-se de la nacionalitat de la víctima
Agressions verbals
• Cridar o insultar.
• Crítiques permanents del treball de la persona.
• Amenaces verbals
Rumors
• Parlar mal de la persona a la seva esquena.
• Difusió de rumors
Què pot fer el treballador davant una situació d’assetjament laboral?
La legislació contempla dos tipus d’accions:
1. Acudir al procediment judicial de tutela de Drets Fonamentals, on pot sol·licitar una indemnització de danys i perjudicis i que es deposi el comportament que està provocant l’assetjament.
Aquest procediment té caràcter d’urgent, la qual cosa permet acudir directament als jutjats sense necessitat de presentar la papereta de conciliació prèvia, tenint caràcter preferent l’assenyalament del corresponent judici.
La sentència que es dicti podrà algun dels següents pronunciaments:
• Declarar l’existència o no de vulneració de drets fonamentals.
• Declarar la nul·litat de l’actuació de l’empresari, ordenant el cessament immediat de l’actuació contrària als drets fonamentals.
• Restabliment del treballador en la integritat del seu dret i la reposició de la situació al moment anterior a produir-se la lesió del dret fonamental.
Si es reconeix la vulneració d’algun dret fonamental pot reconèixer-se una indemnització de danys i perjudicis, però aquesta ha de ser sol·licitada pel treballador.
2. Sol·licitar l’extinció de la relació laboral per voluntat del treballador, en virtut de l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors, la qual cosa comportarà finalització de la relació laboral amb una indemnització equivalent a l’acomiadament improcedent, podent sol·licitar addicionalment una indemnització per danys i perjudicis.
Recomanacions enfront d’un cas d’Assetjament Laboral
És el treballador qui ha d’aportar indicis suficients i raonables que l’assetjament laboral i l’actuació empresarial que lesiona drets fonamentals del treballador s’ha produït. Per això, és recomanable que el treballador sigui conscient de les proves que pot anar recopilant i guardant:
• Guardar els correus electrònics i missatges que es rebin per part de l’empresa. És important sol·licitar que les comunicacions siguin per escrit.
• Informes psicològics.
• Testimonis.
• Denúncia davant la Inspecció de Treball.
• Enregistraments realitzats en l’àmbit laboral en el qual el treballador víctima de l’assetjament estigui participant.
Contacte'ns
680 998 237
Horari de 9:00 – 19:00 hs.
Adreça c/ Mayor nº 6, piso 4º (12001) Castellón
Email hola@adrianvidalabogado.es
