Dret De Família
Estem especialitzats en la tramitació de tota mena de procediments matrimonials, de separació, divorci, mesures provisionals, guarda i custòdia de fills, règim de visites, pensió d’aliments i compensatòria, modificació de mesures, així com els procediments declaratius de reconeixement de filiació i paternitat.
El divorci suposa trencar el vincle que uneix legalment a dues persones. La dissolució del vincle matrimonial implica la pèrdua dels drets successoris i la pensió de viduïtat.
Existeixen diverses maneres de tramitar un divorci, de mutu acord, o bé de manera contenciosa. L’un i l’altre té terminis diferents, costos diferents, característiques i processos diferents.
En una separació, es produeix el cessament efectiu de la convivència entre els cònjuges, per aquest motiu impliqui conseqüències patrimonials i personals.
Si es desitja, a més, que tingui efectes legals, s’exigeix la seva declaració mitjançant una sentència judicial, alguna cosa que no succeeix amb la separació de fet. En aquest últim cas, només hi ha cessament de la convivència, sense efectes legals enfront de tercers.
La separació no trenca el vincle matrimonial però si s’especifiquen les mesures que fan referència a cura dels menors, la guarda i custòdia, les visites, les despeses de manteniment.
Quan un matrimoni decideix divorciar-se, la llei marca les normes i límits que regeixen a partir d’aquest moment.
Les mesures adoptades en el divorci no són inamovibles, ja que poden ser modificades sempre que es vegin alterades les circumstàncies personals o econòmiques existents en el moment en el qual van ser adoptades.
Quan la situació econòmica o personal d’un dels dos variï, es pot sol·licitar una modificació de les mesures adoptades en la sentència de divorci.
La modificació de mesures adoptades en sentència, també pot ser de mutu acord o ben contenciosa.
La pensió alimentària ha de cobrir les necessitats bàsiques dels fills, menjar, allotjament, assistència mèdica, roba i la resta de les despeses, a compartir entre els progenitors.
La pensió d’aliments la paga el pare o mare que no tingui la custòdia i en cas de faltar a la seva obligació, la millor opció és solucionar el tema de manera amistosa. Si no és possible, es podrà reclamar per la via civil o penal.
La primera és la més ràpida amb conseqüències únicament econòmiques.
Per a reclamar les pensions impagades necessitarà un advocat i un procurador, si aquestes no se satisfan de manera voluntària, es procedirà a l’embargament de nòmines, béns mobles o immobles, pensions o altres rendes, sempre que l’obligat a pagar disposi d’aquests.
Per la via penal, caldrà dirigir-se a la policia, guàrdia civil o al jutjat. Aquesta via és més lenta i pot suposar fins a pena de presó per al deutor, sempre que el jutge confirmi que es compleixen els supòsits perquè l’impagament es consideri delicte.
